Introducció
El Projecte lingüístic de centre és l’instrument de què es doten els centres educatius per gestionar, des de la seva autonomia i complint amb la normativa legal, determinats aspectes de l’ús de les llengües al centre i el seu tractament curricular.
L’Escola Oficial d’Idiomes de Calvià és un centre públic que ofereix formació lingüística a un públic adult divers dins el context social de la seva àrea d’influència (els municipis d’Andratx i Calvià). L’ús que s’hi faci de les llengües que hi són presents ha d’adir-se, doncs, amb el seu caràcter públic, en tant que part de l’administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ha de respondre a les necessitats de la seva comunitat educativa i s’ha d’adequar als tipus d’ensenyament que s’hi duen a terme.
Tanmateix, la planificació lingüística del centre s’ha de concebre dins el context sociolingüístic general de la comunitat autònoma. En aquest sentit, no s’ha de menystenir el paper de l’escola com a àmbit de socialització i relació. Per tant, el projecte lingüístic també ha de contribuir a generar i mantenir un marc de convivència que tendrà efectes en el seu entorn.
L’Escola Oficial d’Idiomes de Calvià ha disposat d’un projecte lingüístic d’ençà de l’any 2007. El present document pretén actualitzar-lo a la vista de l’avaluació de la consecució dels seus objectius, atenint-se a la legislació i la normativa vigent i en base a una anàlisi detallada dels usos i necessitats lingüístics de la seva comunitat educativa i de l’entorn.
En tant que instrument de planificació, aquest projecte ha de tenir esment a regular i promoure els usos més adequats en les diferents situacions comunicatives tenint en compte la presència del català com a llengua pròpia del territori i del sistema educatiu, del castellà com a llengua cooficial, de l’anglès, l’alemany i el català com a llengües curriculars i de les diferents llengües que usin els membres de la comunitat educativa. Així doncs, ha de promoure el català com a llengua d’integració i de referència, ha d’assegurar l’accés als drets lingüístics dels ciutadans, ha de maldar per assegurar el respecte i l’interès per la diversitat lingüística en el si de l’escola i de la societat i ha de contribuir a un aprenentatge adequat de les llengües que s’hi imparteixen.
Marc legal i normatiu
L’annex I conté una llista de la normativa aplicable referent a l’estatus i l’ús de les llengües. A continuació se’n repassen les implicacions per a les escoles oficials d’idiomes.
Sobre el projecte lingüístic de centre
L’article 71 del Reglament orgànic dels instituts d’educació secundària (annex del Decret 120/2002, de 27 de setembre), d’aplicació a les escoles oficials d’idiomes, i l’Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, estableixen que l’equip directiu, atesa la normativa vigent i les aportacions del claustre, ha d’elaborar un Projecte lingüístic, que forma part del Projecte educatiu, i en el qual han de quedar definits:
a) El tractament de la llengua catalana, com a vertebradora de l’ensenyament, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, i com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació del centre.
c) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre amb l’objectiu d’assolir el compliment de la normativa referida a la normalització lingüística.
Sobre el català com a llengua pròpia
Segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística (Llei 3/1986, de 29 d’abril, modificada per la Llei 9/2012, de 19 de juliol), el català és la llengua pròpia de les Illes Balears i els poders públics tenen el deure de prendre mesures per assegurar-ne el coneixement i promocionar-ne l’ús.
Més concretament, la Llei de normalització lingüística determina que la llengua catalana té el caràcter oficial a tots els nivells educatius (article 17) i que se n’hi ha de garantir l’ús (article 22):
1. El Govern de la Comunitat Autònoma, a fi de fer efectiu el dret a l’ensenyament en llengua catalana, ha d’establir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat l’ús normal d’aquest idioma com a vehicle usual en l’àmbit de l’ensenyament en tots els centres docents.
2. L’administració ha de prendre les mesures adequades perquè la llengua catalana sigui emprada progressivament als centres d’ensenyament, a fi de garantir el seu ús com a vehicle d’expressió normal, tant a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents administratius.
L’ús de la llengua catalana en la retolació i en la denominació del centre és prescrit tant a la Llei de normalització lingüística (art. 15) com al Reglament orgànic dels instituts d’educació secundària (annex del Decret 120/2002, de 27 de setembre, article 1).
El Reglament orgànic dels instituts d’educació secundària (art. 12) també recull que «a l’Escola Oficial d’Idiomes s’utilitzarà normalment la llengua catalana en l’àmbit administratiu i en les comunicacions», tot recollint el que s’especifica al Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, segons el qual s’ha d’usar la llengua catalana en les actuacions administratives internes (art. 22) i en les relacions amb altres entitats (art. 20) i se n’ha de fomentar l’ús als actes culturals i les activitats complementàries (art. 21). Nogensmenys, l’article 43 de la Llei de règim jurídic de l’administració de la CAIB (Llei 3/2003, de 26 de març, modificada per la llei 3/2007, de 27 de març) afirma que les entitats que integren l’Administració pública poden emprar indistintament el català i el castellà en actuacions internes i externes.
Sobre els drets lingüístics
Tant la Constitució espanyola com l’Estatut d’autonomia i la Llei de normalització lingüística proscriuen la discriminació per raons de llengua.
L’Estatut d’Autonomia especifica que els ciutadans tenen dret a dirigir-se a l’Administració en qualsevol de les dues llengües oficials i la Llei de la funció pública (Llei 3/2007, de 27 de març) concreta que les entitats del sector públic han de garantir l’atenció a la ciutadania en la llengua oficial que demani (disposició addicional tretzena) i que el personal funcionari està obligat a facilitar aquest dret (Art. 124, g).
D’altra banda, l’article 14 de la Llei de normalització lingüística (Llei 3/1986, de 29 d’abril, modificada per la Llei 3/2007, de 27 de març) afirma que «els documents públics s’han de redactar en la llengua oficial escollida per l’atorgant». Tanmateix, segons l’article 44 la Llei de règim jurídic de l’administració de la CAIB (Llei 3/2003, de 26 de març, modificada per la llei 3/2007, de 27 de març) els ciutadans tenen dret a rebre notificacions en la llengua oficial que desitgin, si ho sol·liciten, mentre que si no ho manifesten «s’ha d’entendre que opten per rebre-la en la que hagin utilitzat en adreçar-se a l’Administració».
Sobre l’ús de les llengües en la pràctica docent
Segons el Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent (art. 1),
1. D’acord amb les exigències de la tasca docent, el professorat dels centres d’ensenyament no universitari de les Illes Balears ha de posseir el domini de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, de manera que permeti la comprensió i la utilització correcta d’ambdós idiomes en la pràctica docent habitual, tant en l’expressió oral com en l’escrita.
2. L’ús de les llengües oficials en la tasca docent s’ajustarà a allò que determini el Projecte lingüístic en cada centre, d’acord amb la legislació vigent.
Així mateix, l’article 15 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears, «les assignatures de llengua estrangera es faran preferentment en la llengua que s’ensenyi.»
S’entén, així mateix, que també és d’aplicació en aquest àmbit el criteri general de fomentar l’ús del català com a llengua vertebradora de l’ensenyament i com a llengua vehicular (art. 17 i 22 de la Llei de normalització lingüística, citats més amunt).
Anàlisi del context
L’àrea d’influència de l’Escola Oficial d’Idiomes de Calvià comprèn els municipis de Calvià i Andratx. Aquest territori destaca dins el conjunt de Mallorca, quant a la composició poblacional, per dos fets: d’una banda, el flux migratori procedent d’altres bandes d’Espanya hi ha estat constant des dels anys 60 i continua encara; d’altra banda, concentra una gran quantitat de població estrangera de diversos orígens (al voltant del 35% en el cas de Calvià, devers el 15% a Andratx), entre la qual destaquen els nombres de residents alemanys i britànics. Així mateix, cal no oblidar que la principal activitat econòmica de la zona és el turisme, cosa que propicia el plurilingüisme tant actiu com passiu.
Per analitzar la realitat lingüística del centre s’ha portat a terme una enquesta sobre competències i usos lingüístics en el marc de l’escola entre tota la comunitat educativa (alumnat, professorat i personal d’administració i serveis). Atès que la composició de l’alumnat i del professorat no és estàtica, sinó que varia d’any en any, l’enquesta no pot reflectir una situació permanent, però es considera que aporta prou dades significatives sobre el tipus d’alumnat del centre.
Anàlisi de l’enquesta sobre competències i usos lingüístics
a) Llengües presents
L’alumnat de l’escola presenta un alt grau de plurilingüisme, atès que gairebé un 85% dels alumnes parlen més d’una llengua. La majoria en coneix dues, presumiblement català i castellà. Cal destacar d’una banda l’alt grau de poliglotisme entre els alumnes d’alemany i, en contrast, l’alt grau de monolingüisme entre els de català:
Taula 1: Nombre de llengües parlades per l’alumnat, amb excepció de la què s’aprèn a l’escola
Nombre | 1 llengua | 2 llengüe | 3 llengües | +3 llengües |
|---|---|---|---|---|
Escola | 15,61% | 48% | 26,59% | 9,25% |
Alumnat d’anglès | 17,56% | 57,63% | 18,7% | 6,11% |
Alumnat d’alemany | 5,56% | 18,06% | 58,33% | 18,06% |
Alumnat de català | 33,33% | 33,33% | 8,33% | 25% |
Si bé podem presumir que la majoria d’alumnes domina el català i el castellà, hi ha una quinzena de llengües més que l’alumnat afirma que usa en diverses situacions:
Taula 2: idiomes que l’alumnat usa, a part dels oficials i el d’estudi:
- Alemany
- Anglès
- Àrab
- Búlgar
- Francès
- Gallec
- Italià
- Neerlandès
- Polonès
- Portuguès
- Romanès
- Rus
- Suec
- Txec
- Ucraïnès
b) Competència
En català i castellà
L’enquesta mostra que l’alumnat té en general una competència suficient per usar el català en les situacions més habituals a l’escola, ja que menys d’un 9% afirma no poder-lo usar gens a l’hora de conversar, percentatge que davalla per sota del 7% en la comprensió. En aquest aspecte, no s’observen diferències rellevants entre departaments, però sí per nivells: com més alt és el nivell més alta és la competència en català.
Taula 3: Competència en llengua catalana
Competència | Gens | Uns mica | En general, sí | Totalment |
|---|---|---|---|---|
Mantenir una conversa | 8,82% | 12,4% | 19,18% | 58,95% |
Comprendre explicacions | 6,89% | 9,64% | 14,6% | 68,32% |
Consultar informació pràctica | 6,06% | 8,82% | 16,53% | 68,04% |
Llegir instruccions | 6,91% | 8,84% | 16,02% | 67,68% |
Taula 4: Alumnat que no entén el català per nivells
Nivell | Bàsic | Intermedi | Avançat | C1 i C2 |
|---|---|---|---|---|
Mantenir una conversa | 12,35% | 7,23% | 6,32% | 0% |
Comprendre explicacions | 9,32% | 4,76% | 6,32 | 0% |
Consultar informació pràctica | 7,98% | 7,32% | 3,16% | 0% |
Llegir instruccions | 8,7% | 7,23% | 5,26% | 0% |
La competència en castellà és molt alta i generalitzada, ja que els percentatges d’alumnes que afirmen que no l’entenen gens o només una mica són irrellevants.
En la llengua objecte d’estudi
La competència en la llengua que s’aprèn augmenta, lògicament, amb el nivell. Sorprèn que només un 6% de l’alumnat del Nivell Bàsic no se sent en absolut capaç de mantenir una conversa senzilla en la llengua que aprèn. Així mateix, cal remarcar que la immensa majoria d’alumnes dels nivells Avançat, C1 i C2 se senten generalment o totalment capaços d’usar la llengua en les situacions habituals, amb percentatges superiors al 90% en ambdós casos. Quant al Nivell Intermedi, la comprensió escrita no representa cap problema ja per entorn del 70% dels alumnes, mentre que la comprensió i expressió orals encara són baixes per a més de la meitat.
Taula 5: Competència en la llengua d’estudi (en percentatges)
| Bàsic | Intermedi | Avançat | C1 i C2 | |||||||||||||
| gens | una mica | en gral. | total-ment | gens | una mica | en gral. | total-ment | gens | una mica | en gral. | total-ment | gens | una mica | en gral. | total-ment | |
| mantenir una conversa | 6,17 | 76,5 | 16 | 1,2 | 0 | 57,6 | 37,6 | 4,7 | 0 | 5,3 | 86,3 | 8,4 | 0 | 9,5 | 47,6 | 42,8 |
| comprendre explicacions | 4,8 | 60,8 | 30,7 | 3,6 | 0 | 47,1 | 47,1 | 5,9 | 0 | 13,7 | 76,9 | 9,5 | 0 | 9,5 | 57,1 | 33,3 |
| consultar informació pràct. | 3,1 | 54,3 | 39,6 | 3,1 | 2,3 | 29,8 | 57,1 | 10,7 | 0 | 4,2 | 54,7 | 41,1 | 0 | 4,8 | 42,9 | 52,4 |
| llegir instruccions | 6,3 | 61,6 | 28,9 | 3,1 | 1,2 | 24,7 | 61,7 | 12,4 | 0 | 0 | 62,1 | 37,9 | 0 | 4,8 | 28,6 | 66,7 |
c) Usos de l’alumnat
Consulta de material d’aprenentatge i diccionaris bilingües o multilingües
En la consulta de material d’aprenentatge destaca l’ús de recursos en castellà, que supera en freqüència el de recursos en la llengua d’aprenentatge i en català. Cal remarcar que fins a un 30% no recorre mai a materials en català. L’ús de material en altres llengües ateny un significatiu 30%.
Quant a la consulta de diccionaris bilingües i multilingües, només un 11% els usa sistemàticament en català, per un 36% en castellà. Tanmateix, l’ús esporàdic iguala les dues llengües. Això indica que l’alumnat usa diccionaris en castellà per norma general, però no de manera exclusiva. No s’ha de menystenir tampoc la presència d’altres llengües (quasi un 40% entre ús habitual i esporàdic). No hi ha diferències significatives entre departaments.
Comunicació fora de l’aula
L’alumnat es comunica entre si majoritàriament en castellà (90,45%, 58,9% sempre), mentre que ho fa en català un 45,3%. L’ús de la llengua objecte d’estudi és prou ampli, tanmateix, ja que entre l’ús preferent i l’ocasional arriba a un 76,7%.
En la comunicació amb el professorat, la llengua preferida és la d’estudi (73,3%; 27,3% sempre), mentre que la tria del castellà davalla sensiblement, fins al 66,8%,(40% sempre), i es manté la del català (42,16%)..
Pel que fa a la comunicació amb el personal d’administració i serveis, un 60% dels alumnes usa el català (un 35%, sempre) mentre que ho fan en castellà un 80% (un 60%, sempre).
L’ús de la llengua d’estudi amb el professorat fora de classe depèn, lògicament, del nivell, i és exclusiu per a la majoria d’alumnes a partir del Nivell Avançat.
Usos de l’alumnat dins l’aula
L’ús de la llengua objecte d’estudi és àmpliament majoritari en la comunicació amb el professorat dins l’aula, on ateny el 94,5%. Els percentatges d’alumnes que hi usen el català i el castellà són semblants als dels que els usen fora de l’aula (39% i 63%, respectivament).
Per nivells, com és d’esperar, més d’un 90% de l’alumnat dels nivells Avançat, C1 i C2 usa exclusivament la llengua objecte d’estudi amb el professorat dins l’aula, opció que ja és majoritària al nivell Intermedi (63%). Cal esmentar que al Nivell Bàsic fins a un 83% de l’alumnat s’adreça al professorat en la llengua d’estudi, encara que només un 35% ho fa de manera exclusiva.
Per departaments, l’ús exclusiu de la llengua estudiada dins l’aula és sensiblement més alt als cursos de català, on arriba al 75%, i també és més alt als d’alemany que no en als d’anglès, dada especialment significativa si tenim en compte que en el curs acadèmic en què es realitza l’enquesta no s’imparteixen els nivells C1 i C2 ni de català ni d’alemany.
c) Usos del professorat
En actuacions administratives i relacions internes
El català és la llengua utilitzada preferentment en les relacions internes del professorat i del professorat amb la resta de personal de l’escola. L’alemany i l’anglès s’usen parcialment en alguns documents pedagògics (programacions d’aula, criteris d’avaluació, etc.), esporàdicament en les comunicacions internes i preferentment en la documentació adreçada a l’alumnat. L’ús del castellà és minoritari i ocasional.
Taula 6: Llengües preferents en actuacions fora de l’aula
| dpt. cataà | dpt. anglès | dpt. alemany | escola | ||||||||
| cat. | cast. | cat. | cast. | ang. | cat. | cast. | al. | cat. | cast. | ll. dpt. | |
| comunicació amb PAS | 100% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% |
| comunicació interna | 100% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% |
| documents adm. | 100% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% |
| documents pedagògics | 100% | 0% | 60% | 0% | 60% | 66% | 0% | 33% | 70% | 0% | 30% |
| docs. per a l’alumnat | 100% | 0% | 0% | 0% | 100% | 0% | 0% | 100% | 20% | 0% | 100% |
Amb l’alumnat
En la pràctica totalitat dels casos les intervencions del professorat dins l’aula són preferentment en la llengua que s’imparteix. Secundàriament, s’utilitzen el català i el castellà, amb lleuger predomini del primer.
Quant a la llengua de referència, quan cal usar-ne una de diferent de la que s’imparteix, hi ha un equilibri entre el català i el castellà, si bé si s’estableix una preferència sol ser a favor del primer. El castellà només predomina en el material de referència aconsellat.
Pel que fa a les comunicacions fora de l’aula, predomina la llengua que s’imparteix amb més d’un 80%, i subsidiàriament hi ha un equilibri entre els qui trien el català i el castellà.
Taula 7: Usos del professorat en la pràctica docent: tots els nivells
L’ús gairebé exclusiu de la llengua d’aprenentatge és la norma en tots els cursos del Nivell Intermedi i superiors. Només es desvia, per tant, de les dades de la graella anterior la informació que fa referència al Nivell Bàsic. Tanmateix, l’ús de la llengua que s’imparteix continua essent en aquest nivell majoritari i preferent, encara que en menor proporció.
d) Usos del personal d’administració i serveis
Les comunicacions internes del personal d’administració i serveis entre si i amb el professorat són gairebé exclusivament en català, tot i que eventualment s’hi usa el castellà. Pel que fa a la comunicació amb l’alumnat i el públic, és preferentment en català per escrit, mentre que la comunicació oral sol adaptar-se a la llengua de l’interlocutor.
Quant a la documentació, la llengua utilitzada preferentment és el català en tots els casos. Consta només un 5% de documentació administrativa destinada a l’alumnat en llengua castellana.
Avaluació del PLC de 2007
El Projecte lingüístic de l’Escola Oficial d’Idiomes de Calvià aprovat l’any 2007 partia dels següents objectius generals:
– Usar el català com a llengua vehicular del centre.
– Usar el català com a llengua de referència a l’hora de l’ensenyament-aprenentatge d’una llengua.
– Seguir usant el català en l’àmbit administratiu i en les comunicacions del centre.
Es pot afirmar que aquests objectius s’han acomplert, si bé el segon només de manera parcial.
Per a la consecució dels seus objectius, el Projecte establia una sèrie d’actuacions i en determinava una temporització. Els terminis de la temporització van acabar l’any 2010, per la qual cosa no escau ara avaluar-ne el compliment. Seguidament s’avalua la consecució de els actuacions previstes:
Procediment | Consecució |
– Usar el català per part del personal docent en relació amb l’alumnat, quan no s’usi la llengua objecte d’aprenentatge. | PARCIAL |
– Usar el català per part del personal no docent en relació amb l’alumnat, encara que en resulti una conversa bilingüe, per tal de potenciar el prestigi de la llengua catalana entre l’alumnat. | PARCIAL |
– Proporcionar a l’alumnat bibliografia d’aprenentatge de la llengua d’estudi (diccionaris, etcètera), en què, si hi ha dues llengües (s’entén que una és la llengua d’estudi i l’altra una llengua de suport o de traducció), una d’aquestes dues llengües sigui el català (punt d de l’article 4 de l’Ordre de dia 12 de maig de 1998: “Hi haurà d’haver materials de consulta en llengua catalana a la disposició dels alumnes.”) | PARCIAL |
– Usar la llengua catalana en els anuncis d’activitats de departament, complementàries i extraescolars per a l’alumnat, sempre que no s’utilitzi la llengua d’estudi. | COMPLETA |
– Fomentar el coneixement de la llengua i cultura catalanes com a tema transversal en activitats dins l’aula. | PARCIAL |
– Usar el català com a llengua de traducció en cas que la comprensió d’un concepte de la llengua d’estudi necessiti del suport d’una altra llengua. | PARCIAL |
– Usar el català en les relacions internes del personal docent, tant a nivell oral com escrit. | COMPLETA |
– Usar el català en les relacions internes del personal no docent, tant a nivell oral com escrit. | COMPLETA |
– Usar el català en tota la documentació administrativa i en les comunicacions orals. | COMPLETA |
– Exigir a les empreses alienes a l’escola que la documentació que adrecin a l’escola (factures, albarans, etcètera) sigui en català, quan no sigui en les llengües d’aprenentatge per raons evidents (catàlegs editorials). | PARCIAL |
– Tenir programari en català per a les tasques del personal docent i no docent. | PARCIAL |
– Usar el català en les comunicacions externes de l’escola, sempre que vagin dirigides a comunitats autònomes de parla catalana. | COMPLETA |
– Usar el català a la pàgina web de l’escola. | COMPLETA |
Quant a l’avaluació prevista en el Projecte, no s’ha efectuat en els termes que s’hi establien.
Objectius
A la vista de les necessitats que es desprenen de l’anàlisi del context i de la consecució dels objectius del Projecte que s’actualitza i tenint en compte la normativa vigent, aquest Projecte lingüístic respon als objectius següents:
Objectius generals
1. Consolidar posició del català com a llengua vehicular d’aprenentatge, administració i gestió del centre.
2. Integrar i ordenar l’ús de les diferents llengües en les activitats formatives, administratives i de comunicació del centre.
3. Assegurar els drets lingüístics de l’alumnat i de tota la comunitat educativa.
4. Fomentar plurilingüisme i el respecte a la diversitat lingüística.
Objectius específics
1. Mantenir l’ús vehicular de la llengua catalana en l’àmbit general.
2. Mantenir el català com a llengua de comunicació administrativa i en totes les comunicacions internes i externes del centre.
3. Establir les pautes d’ús de les llengües oficials i de les llengües impartides en tots els àmbits i procediments en què escaigui.
4. Promoure l’ús vehicular de les llengües objecte d’aprenentatge dins els processos d’ensenyament-aprenentatge.
5. Promoure el català com a llengua de referència i vehicular, quan escaigui, dins els processos d’ensenyament-aprenentatge.
6. Dotar l’escola dels instruments necessaris per assegurar l’ús de la llengua catalana com a llengua de referència en la consulta, la mediació lingüística, la gestió i la comunicació.
7. Fomentar el respecte a totes les llengües del món i a les cultures que vehiculen i evitar els prejudicis i estereotips que hi fan referència i les seves manifestacions.
8. Fomentar la integració de totes les llengües en l’activitat quotidiana del centre quan suposi un enriquiment i sense perjudici de la consecució dels objectius anteriors.
Estratègies d’actuació
Per a la consecució dels objectius esmentats, es preveuen les següents estratègies d’actuació, que són responsabilitat de tot el personal de l’escola:
1. Usar la llengua catalana, en tant que llengua pròpia de la comunitat, per norma general, en totes les actuacions de l’escola com a institució, incloent la documentació interna i externa, les comunicacions públiques i la retolació i la comunicació interpersonal.
2. Atendre els usuaris, si ho sol·liciten, en la llengua oficial que desitgin tant en l’atenció al públic com en l’expedició de documentació dirigida a l’alumnat.
3. Fomentar la col·laboració de tot el personal de l’escola quan pugui aportar la seva competència en diverses llengües si cal atendre persones que tenen dificultats per entendre o expressar-se en català o castellà.
4. Usar, per norma general, la llengua que s’imparteix en la relació amb l’alumnat en la pràctica docent i també en la relació interpersonal entre professorat i alumnat, de manera general a partir del Nivell Intermedi i progressivament en el Nivell Bàsic.
5. Fomentar l’ús de la llengua catalana com a llengua de referència en la pràctica docent quan escaigui usar-ne una de diferent de la que s’imparteix, sens perjudici que se’n facin servir també d’altres quan les circumstàncies ho aconsellen.
6. Dotar els departaments de suficients recursos de consulta en llengua catalana (en especial, diccionaris bilingües), segons criteri dels departaments mateixos.
7. Dotar els departaments de recursos de consulta (en especial, diccionaris i vocabularis bilingües o multilingües) en les llengües més usades per l’alumnat, siguin o no oficials, segons criteri dels departaments mateixos.
8. Instal·lar als equips informàtics versions en català del programari d’ús habitual, si existeixen, i configurar-ne els sistemes operatius i els navegadors d’Internet de manera que l’ordre de preferència de llengües sigui català>castellà>anglès>alemany.
9. Establir i fer efectives unes pautes generals d’ús que concretin la implementació de les actuacions anteriors.
Pautes d’ús
Per implementar les estratègies d’actuació i fer-les efectives en la consecució dels objectius, s’estableixen les següents pautes d’ús de les diferents llengües en cada tipus de situació comunicativa. Aquestes pautes s’han de seguir tenint sempre present els principis següents:
– Van dirigides a integrar la comunitat educativa i fomentar la convivència
– Responen a una voluntat de servei a la comunitat
– Han de contribuir a la consecució dels objectius generals i específics d’aquest Projecte
ÀMBIT PEDAGÒGIC | |
Comunicació escrita | |
Documentació: | |
PEC, PGA | – en català |
Programacions didàctiques | – en català |
Programacions d’aula | – en català o en la llengua del departament |
Informació i instruccions específiques dels departaments (sobre avaluació, activitats etc.) | – en la llengua del departament a partir del Nivell Intermedi – en català i/o la llengua del departament al Nivell Bàsic |
Material didàctic | – en la llengua del departament, com a norma general |
Diccionaris i vocabularis bilingües i multilingües | – en català, en castellà, en altres llengües si escau – al departament de català, en castellà i anglès i en altres llengües si escau |
Blogs i comptes en xarxes socials | – en la llengua del departament |
Interfícies de les plataformes d’ensenyament a distància | – en català – en català, castellà i en les llengües d’aprenentatge si es permet la tria de llengua |
Informació activitats complementàries | – en la llengua del departament o en aquesta i en català |
Comunicació oral | |
Llengua vehicular de l’ensenyament | – la llengua d’aprenentatge – al primer curs de nivell bàsic, la llengua d’aprenentatge es pot introduir com a vehicular paulatinament durant el primer quadrimestre; en tal cas, el català serà preferentment la llengua vehicular inicial |
Llengua de referència o llengua vehicular alternativa | – català per norma general en intervencions adreçades al grup – castellà, alternativament – qualsevol llengua, segons competència d’alumnat i professorat, en l’atenció personalitzada o si la composició de l’alumnat ho aconsella, especialment als cursos de català |
ÀMBIT INSTITUCIONAL | |
Comunicació escrita | |
Documents de gestió: actes, convocatòries, etc. | – en català |
Comunicació oral | |
reunions de professorat i comunitat educativa | – en català, sens perjudici de l’ús d’altres llengües per part dels assistents |
reunions de departament i de coordinació | – en català o la llengua del departament, sens perjudici de l’ús d’altres llengües |
ÀMBIT ADMINISTRATIU | |
Comunicació escrita | |
Interna: | |
retolació fixa | – en català |
enquestes | – en català al nivell Bàsic, en català i/o en les llengües d’aprenentatge a partir d’Intermedi – versió en castellà a disposició de l’interessat que ho sol·liciti |
informació permanent | – en català |
informació de curta durada: horaris, anuncis… | – en català |
documents d’ús intern (circulars, informacions, guies, carnets de biblioteca, etc.) adreçades a l’alumnat | – en català |
interfície de l’equipament informàtic | – per norma general, en català – si no n’hi ha versió, preferentment en castellà o, alternativament, en anglès – a l’equipament destinat a ús del professorat, s’ha de procurar que hi hagi preinstal·lats correctors i motors de cerca en totes les llengües que s’imparteixen a l’escola |
Externa: | |
retolació exterior | – en català |
publicitat i comunicacions | – en català – la que s’adreça a l’alumnat potencial de català, en castellà, anglès, alemany i altres llengües si escau |
lloc web | – en català, excepte les seccions específiques dels departaments en què s’usin les llengües d’aquests |
correspondència amb institucions i proveïdors | – en català si s’adrecen a territoris on el català és oficial – en la llengua que escaigui, en altres casos |
correspondència dirigida a particulars | – en català, per regla general – en resposta a correspondència d’entrada pot ser en la llengua d’aquesta, si escau |
documents d’ús extern (informes, formularis, models de sol·licitud) | – en català – en castellà a petició de la persona interessada |
documentació administrativa (paperetes de notes, expedients…) | – en català – en castellà a petició de la persona interessada – en castellà si s’adrecen a altres EOI de territoris on el català no és oficial |
Comunicació oral | |
Atenció al públic | – en català – en castellà a petició de la persona interessada – sempre que calgui i el personal de l’escola pugui, en qualsevol altra llengua |
Annex I: normativa aplicable
I. DISPOSICIONS ESPECÍFIQUES DE L’ÀMBIT EDUCATIU
Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres docents no universitaris de les Illes Balears
Article 15
Les assignatures de llengua i literatura catalanes i de llengua i literatura castellanes es faran en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, i en llengua castellana, respectivament. Les assignatures de llengua estrangera es faran preferentment en la llengua que s’ensenyi.
Article 20
L’Administració educativa i els centres d’ensenyament no universitari usaran progressivament la llengua pròpia d’aquesta Comunitat en les relacions mútues, en les que mantenguin amb les administracions territorials i amb les altres entitats públiques i privades de les illes Balears.
Article 21
Es fomentarà l’ús de la llengua catalana en els actes culturals que el centre organitzi i en les activitats complementàries que s’ofereixin als alumnes.
Article 22
Les actuacions administratives de règim intern dels centres docents, públics i concertats, com ara actes, comunicats i anuncis, es redactaran en llengua catalana. En els procediments administratius s’utilitzarà la llengua catalana o la castellana d’acord amb la legislació vigent.
Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent
Article 1
1. D’acord amb les exigències de la tasca docent, el professorat dels centres d’ensenyament no universitari de les Illes Balears ha de posseir el domini de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, de manera que permeti la comprensió i la utilització correcta d’ambdós idiomes en la pràctica docent habitual, tant en l’expressió oral com en l’escrita.
2. L’ús de les llengües oficials en la tasca docent s’ajustarà a allò que determini el Projecte lingüístic en cada centre, d’acord amb la legislació vigent.
Annex del Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts d’educació secundària.
Article 3. Denominació específica dels instituts
4. Tots els instituts utilitzaran la denominació en llengua catalana en els rètols, impresos i segells i, en general, sempre que s’utilitzi el nom del centre.
Article 71. Projecte lingüístic de centre
1. El projecte lingüístic, com a part del projecte educatiu de centre, serà elaborat per l’equip directiu a partir de la normativa vigent i amb les aportacions que hagi pogut rebre tant del claustre com de la comissió de normalització lingüística.
2. El projecte lingüístic tendrà com a objectiu fonamental aconseguir que tot l’alumnat assoleixi, en acabar el període d’escolarització obligatòria, la competència lingüística en català i en castellà i, almenys, en una llengua estrangera. En el projecte lingüístic quedarà definit:
a) El tractament de la llengua catalana, com a vertebradora de l’ensenyament, com a llengua vehicular i d’aprenentatge, i com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació del centre.
c) Els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística del centre amb l’objectiu d’assolir el compliment de la normativa referida a la normalització lingüística.
Ordre del conseller d’Educació, Cultura i Esports, de dia 12 de maig de 1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a llengua d’ensenyament en els centres docents no universitaris de les Illes Balears
Article 1
Els centres d’ensenyament no universitari elaboraran el projecte lingüístic, inserit en el projecte educatiu que, d’acord amb el Decret 92/1997, de 4 de juliol, especificarà quines àrees s’impartiran en llengua catalana, definirà els plantejaments didàctics sobre els quals es fonamenta l’ensenyament-aprenentatge de les llengües al centre i determinarà l’ús de la llengua catalana en l’àmbit administratiu i en les comunicacions del centre.
Article 3
1. L’elaboració del projecte lingüístic de centre, com a part del projecte educatiu, serà responsabilitat de l’equip directiu, d’acord amb les directrius establertes pel consell escolar, les propostes del claustre de professors i dels altres representants de la comunitat educativa.
2. El projecte lingüístic haurà d’establir-se d’acord amb les característiques sociolingüístiques de l’entorn escolar amb l’objectiu d’ assolir el domini de les dues llengües al final de l’escolaritat obligatòria, tal com prescriu l’article 20 de la Llei 3/1986, de normalització lingüística, i haurà d’atendre a les necessitats educatives específiques dels alumnes. Haurà de ser aprovat per majoria qualificada del consell escolar de centre*, òrgan que també serà responsable de l’avaluació interna del projecte.
Article 12
A l’Escola Oficial d’Idiomes s’utilitzarà normalment la llengua catalana en l’àmbit administratiu i en les comunicacions. El projecte lingüístic de centre haurà d’atendre, en aquest sentit als articles 20 a 22 del Decret 92/1997, de 4 de juliol, i, alhora, a les orientacions de l’article 15 de la mateixa disposició. Així mateix, en les assignatures encaminades a la formació de traductors i intèrprets, els alumnes hauran de practicar la traducció directa i inversa entre la llengua estrangera i les llengües catalana i castellana, en una proporció, com a mínim, del cinquanta per cent pel que fa a la catalana.
II DISPOSICIONS DE L’ÀMBIT ADMINISTRATIU I DE LA FUNCIÓ PÚBLICA
Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’administració de la CAIB. [modificada per Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears
Article 43 Ús de les llengües cooficials en l’actuació administrativa
L’Administració de la comunitat autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental poden emprar el català i el castellà, indistintament, en les seves actuacions internes i en la relació entre aquestes. També els poden emprar indistintament en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques, sens perjudici del dret de les persones interessades a rebre resposta en la llengua cooficial utilitzada o en la que sol·licitin.
Article 44 Ús de les llengües cooficials en els procediments administratius
1. En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la comunitat autònoma i les entitats que integren l’administració instrumental es poden emprar indistintament el català i el castellà, sens perjudici del dret de les persones interessades a presentar escrits i documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en la llengua cooficial que desitgin. Si no manifesten en quina llengua cooficial volen rebre la resposta, s’ha d’entendre que opten per rebre-la en la que hagin utilitzat en adreçar-se a l’Administració.
Llei 3/2007 de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears. [modificada per Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears
Article 124 Deures del personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma
1. El personal funcionari al servei de l’Administració de la comunitat autònoma està obligat a:
g) Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes l’exercici del dret d’utilitzar les llengües cooficials en les relacions amb l’Administració autonòmica.
Disposició addicional tretzena: Atenció a la ciutadania en les dues llengües cooficials de les Illes Balears
Les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears i les entitats del sector públic instrumental que en depenguin han de posar els mitjans necessaris per poder garantir l’atenció a la ciutadania en la llengua cooficial de les Illes Balears que demani.
III DISPOSICIONS D’ÀMBIT GENERAL
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears
Article 4 La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
Article 14 Drets en relació amb les administracions públiques
3. Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.
Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística de les Illes Balears. [modificada per Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears]
Article 2
1. La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.
2. Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l’Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre l’ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social.
4. Ningú no podrà es ser discriminat per raó de la llengua oficial que empri.
Article 4
Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana.
Article 6
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial i, per tant, ambdues són les llengües del Govern de les Illes Balears, del Parlament, dels consells insulars i de les corporacions locals, i en general de les administracions públiques de l’àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears i de les entitats del sector públic que en depenen.
2. La llengua catalana i la llengua castellana són llengües oficials a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i han d’esser emprades preceptivament per l’Administració segons la forma regulada per la Llei.
Article 10
3. Els documents públics atorgats a les Illes Balears s’han de redactar en la llengua oficial escollida per l’atorgant, o, si hi ha més d’un atorgant, en l’idioma que aquests acordassin.
En cas de discrepància els documents es redactaran en les dues llengües.
Les còpies s’expediran en la llengua utilitzada en la matriu.
Article 15
1. La retolació pública, es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. La retolació en català i castellà s’emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques.
Article 17
El català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, és oficial a tots els nivells educatius.
Article 22
1. El Govern de la Comunitat Autònoma, a fi de fer efectiu el dret a l’ensenyament en llengua catalana, ha d’establir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat l’ús normal d’aquest idioma com a vehicle usual en l’àmbit de l’ensenyament en tots els centres docents.
2. L’administració ha de prendre les mesures adequades perquè la llengua catalana sigui emprada progressivament als centres d’ensenyament, a fi de garantir el seu ús com a vehicle d’expressió normal, tant a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents administratius.
* La Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, modifica (Art. únic, punts 80 i 81) els articles 127 i 132 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig), d’educació, de manera que l’aprovació dels projectes passa a ser competència del director. El Consell Escolar, doncs, només ha d’avaluar-los.
